LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

31 de juliol de 2011

LA ULTIMA CENA DE EL BULLI, CALA MONTJOI, ROSES, GIRONA 30-07-2011



MI VIDA Y MI HISTORIA
El cocinero Ferrán Adrià (i), posa esta mañana junto a un perro bulldog de azúcar elaborado por el prestigioso pastelero de Barcelona, Christian Escribà, en homenaje a todo el equipo y trayectoria de El Bulli. EFE

http://www.tv3.cat/videos/3746150/Sense-ficcio---El-Bulli-lultim-vals


El País

FERRAN ADRIÁ, EL MEJOR COCINERO DEL MUNDO, DURANTE 5 AÑOS...
La Vanguardia.com
ABC
EL BULLI
FERRAN ADRIÁ, EN LA BOQUERÍA, CON TRES BULLIS

Llorar de placer comiendo, es una cosa muy seria...
                                                                       CALA MONTJOI, ROSES, GIRONA



                                                                        EL BULLI
CLUB GASTRONÓMICO CANTÁBRICO

                                                          ¡¡¡ LA CAJA ...!!!
FOTO DE CARLOS MARTORELL,DE SU BLOG  El Mundo de Carlos Martorell,  COMENSAL Nº 6346 Y FIRMA DE FERRÁN ADRIÁ...
EL PAÍS FOTOGALERÍA EN LA BOQUERÍA


EL PAÍS ARTÍCULO

30 de juliol de 2011

LA CASA PLANELLS, ARQUITECTO JOSEP MARÍA JUJOL I GIBERT,(Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949)

MI VIDA Y MI HISTORIA
Casa Planells 1925

CASA PLANELLS, DIAGONAL CON SICILIA.

http://www.gaudiallgaudi.com/EA502.htm


                                        JOSEP MARIA JUJOL I GIBERT

A Josep Maria Jujol (1879-1949) a menudo le tocó hacer de corista en obras donde los grandes del modernismo ejercían de vedettes. El hecho de haber trabajado a las órdenes de Gaudí, sin ir más lejos, le convierte a ojos de mucha gente en un arquitecto menor. No tiene esta opinión, por ejemplo, el actor John Malkovich, quien, paseando una vez por Barcelona, se quedó con la boca abierta al darse de bruces con la jujoliana Casa Planells. Desde entonces, Malkovich proclama a los cuatro vientos que esta casa es la más bella del mundo.
La Casa Planells está en el número 332 de la avenida Diagonal. Alzada en 1924, se la considera el último edificio modernista de Barcelona. Es un inmueble de vecinos pequeño y esquinero, pero que llama la atención de los amantes de la arquitectura por su genial simplicidad.
http://www.gaudiallgaudi.com/EA500.htm

http://archiblog.info/es/2011/03/29

Torre Serra-Xaus, a la izquierda.  A la derecha, casa Jujol. 
Torre Serra-Xaus , Sant Joan Despí, Barcelona

http://www.gaudiclub.com/esp/e_equipo/cg/jujol_obra.asp

DISEÑO DE CASA PLANELLS , 1924


JUJOL


PLANOS DE JUJOL

UN SIGLO EN LA DIAGONAL POR LLUIS PERMANYER

29 de juliol de 2011

El REC COMTAL...Documentado desde el año 996, el Conde MIR ordenó su construcción...

MI VIDA Y MI HISTORIA
http://www.espele.net/Hidraulica/Aqueducte_Dosrius/Dosrius.html 

La porta de la mina Grott
Hem de tornar a sortir a la Meridiana i continuar per la carretera nacional 152 fins el primer desviament a mà dreta. Entrant al barri de Vallbona, on encara hi ha casetes amb hortet, el Rec Comtal passa descobert i alguns veïns l'utilitzen per regar. Aquest Rec neix a Montcada, en el lloc conegut com el Reixegó i ja és citat documentalment l'any 966. En època de Ramon Berenguer I, l'aigua d'aquest rec es va portar fins a la ciutat i els barcelonins la van aprofitar fins el 1965.


DOUZE JOURS A BARCELONE, del 1902
Construcción de Rec Comtal a la altura de Montcada 1902
Acueducto de Torre Baró, arriba las ruinas del castillo...
El acueducto de Torre Baró

Durante siglos fue la gran acequia de la que Barcelona se abastecía de agua. Desde su nacimiento en Montcada hasta el corazón de la ciudad, el antiguo trazado del Rec Comtal emerge ahora como una gran obra hidráulica y de Ingeniería...

YOLANDA CARDO
YOLANDA CARDO
Durante siglos fue la gran acequia de la que Barcelona se abastecía de agua. Desde su nacimiento en Montcada hasta el corazón de la ciudad, el antiguo trazado del Rec Comtal emerge ahora como una fuente del pasado cuando se remueve el subsuelo barcelonés: hace pocos años, por ejemplo, al descubrirse los restos bajo el mercado del Born, o ahora en el transcurso de las obras en el intercambiador de Metro y Renfe de Arc del Triomf (en la imagen, tomada ayer, se aprecia un puente y parte del antiguo trazado del Rec). En pocos días se decidirá qué hacer con los restos descubiertos.


UNA MICA D’HISTÒRIA SOBRE AQUEST REC.
Aquesta infraestructura hidràulica és mil·lenària. Deixant de banda l’origen romà, aquest canal va ser construït sota el mandat del comte de Barcelona Mir, el segle X. Fins el segle XVIII va proporcionar enèrgica hidràulica a 13 molins, 10 d’ells, fariners, tanmateix va regar terrenys de Sant Andreu del Palomar i les Hortes de Porta Nova , a més de determinats treballs artesanals que utilitzaven aquestes aigües, com: el tèxtil, o el cuir .Al llarg del segle XVIII els aprofitaments, durant aquest segle, seran intensos i molt ampliats, doncs, calia el subministrament d’aquest primer element a la sempre creixent demanda d’aigua de la ciutat de Barcelona.
Així, l’any 1703 comença per primera vegada el subministrament i utilització d’aquest canal com a recurs de subministrament d’aigua a la ciutat.. Es va construir un conducte que desviava de la sèquia un cert cabdal per regar els arbres de la Rambla. El barri del Raval va ser el primer nucli, dintre de Barcelona, que va tenir fonts publiques i propvinents de Montcada. També d’aquest primer aprofitament d’aquestes aigües, es va aprofitar un altre barri en constant expansió demogràfica: Sant Pere. Aviat aquesta primera canalització des de Montcada a Barcelona representà un nou impuls per permetre el regatge dels conreus i va facilitar la instal·lació d’un bon nombre de fàbriques i prats d’indianes en facilitar l’accés a l’aigua necessària per l’operació de peces tèxtils. L’any 1778 es porta a terme l’apertura de la primera mina , prop del punt d’unió del riu Besos i el seu afluent, El Ripoll.


"Desde lo alto de la de ermita se descubre muy grande porción de tierra hasta las montañas de Berga y de Nuria, que como entonces se hallaban cubiertas de nieve aumentaban la hermosura de la vista.
Descúbrese también todo lo que se ella elVallès, cortado por una multitud de rieras que, sin embargo de estar a la sazón todas secas, parecían que llevaban una porción de agua muy extendida, causando esta apariencia la multitud de arenas muy lavadas que quedan en la madre de ellas. Todas estas rieras, que son un número dieciocho o veinte, vienen a parar al Besòs, de modo que me aseguró el ermitaño que cuando hay grandes lluvias es tal el ruido y la abundancia de agua que se ve extendida por todo Vallès que parece va a inundarlo todo. En Efecto, el territorio del Vallès parece infinito como estas inundaciones, cuya causa y remedios merecen un examen muy serio del gobierno.
Por consecuencia se supone que desde esta eminencia se ve una multitud de pueblos y caserías, lo cual, junto a que también se descubre una grandísima porción de marina, le hacen a uno no saberse apartar de este sitio....."






VÍDEO PRECIOSO


El Rec Comtal apareix documentat al segle XI, el comte Mir va ordenar construir
la sèquia i es va aprofitar el mateix recorregut de l'antic aqüeducte romà que havia portat l'aigua del Besòs, a l'alçada de Montcada, fins a la ciutat.
Del començament a l'acabament del seu recorregut, de prop de 12 km., pels antics termes municipals de Sant Andreu, Sant Martí de Provençals i Barcelona, el rec complia diverses funcions, el abastament d'aigua als habitants, l'explotació per a usos agrícoles i l'utilització per a usos industrials amb l'aprofitament de l'energia hidràulica (molins fariners, petites indústries, etc.).
Al llarg dels segles el rec va anar desapareixent poc a poc del paisatge urbà però ens ha deixat un record en els noms dels carrers de la ciutat: el del Rec Comtal, el de les Basses de Sant Pere, el de la Sèquia i el del Rec.
A l'antic mercat del Born la intervenció arqueològica ha portat a la llum un tram important del rec i més recentment les obres del metro a l'Arc de Triomf han descobert restes del Rec Comtal on es poden veure traces antigues i restes de la pavimentació d'altres èpoques.


El Rec Comtal i els últims pagesos de Barcelona

El Reixegó, a Montcada i Reixac, és el nom de la mina on neix el Rec Comtal. Aquest canal, alimentat antigament pel riu Besòs, va abastir d'aigua els molins, els horts, les indústries i les fonts de Barcelona des del segle X i encara se n'extreia aigua de boca en ple segle XX.

La llarga sèquia, d'uns quants quilòmetres, travessava tot Barcelona fins al mar, però ara només hi ha al descobert el primer tram.


A la seva importància cultural i històrica, el Rec Comtal afegeix l'interès de la fauna i sobretot de la flora que acull. En el marc d'un conveni firmat amb l'Ajuntament de Barcelona, l'Associació Galanthus està estudiant les espècies que s'hi troben. La biodiversitat present en aquest curs d'aigua ha minvat molt. Fins fa pocs anys s'hi pescava el cranc de riu autòcton, avui desplaçat per la invasió del cranc americà. També s'hi troben amfibis i petits mamífers que estan força amenaçats. I en alguns trams es poden observar aràcnids, com la Cystophora citricola, poc comuna a Barcelona, o aquesta més vistosa, coneguda popularment com aranya tigre.

En alguns trams, el curs de l'aigua ajuda a conformar racons acollidors, com la Plaça del Primer de Maig. Juntament amb elements de pedra de l'obra original, hi trobem una densa vegetació de ribera, hàbitat amb un important paper ecològic. També hi veiem plantes aquàtiques, com els creixens, o l'anomenada llengua d'oca. Però el Rec Comtal reflecteix l'impacte de la urbanització, i ara caldria conservar el tram descobert, important per diverses raons.

Sergi Garcia, associació Galanthus
"Primer perquè és un curs d'aigua net en comparació amb d'altres cursos com el Besòs o el Llobregat. Dos, perquè manté uns hàbitats associats, com són els conreus i els petits boscos de ribera, que poden allotjar molta fauna. En tercer lloc, per la qüestió històrica. El Rec Comtal havia estat un rec importantíssim en la història de Barcelona i és això el que pot denotar unes característiques atractives per a l'ús públic."

Al barri de Vallbona, just al costat del brogit de l'autopista, treballen els últims pagesos de Barcelona. El Rec Comtal havia alimentat aquesta zona, la gran horta de la ciutat. L'evolució econòmica i social va anar eliminant el treball agrícola de Barcelona i avui en queda només aquesta mostra. Els conreus són un ecosistema de transició entre la zona construïda i els boscos pròxims i tenen un paper destacat per acollir fauna diversa. Però la urbanització no s'atura i aviat en comptes d'aquestes plantacions hi haurà habitatges i diverses infraestructures. Tot i que hi ha projectes per condicionar el rec i fer-lo visitable, ara com ara no se sap si aquesta sèquia deixarà de servir, definitivament, per regar camps de conreu.


Blog de Milerenda



MARAVILLOSO VÍDEO, GRACIAS SR. JOSÉ JIMENEZ
Foto Arxiu Cuyàs (ICC)







Vista del Puente de Conexión entre Vallbona y Torre Baró en Nou Barris - Barcelona


El Rec Comtal sobrevive a pesar de los 10 siglos...



Bibliografia consultada:
-Diferents edicions del Diari de Barcelona.
-"Los Pozos de Montcada" memòria del Sindicato de la Mina de Santa Coloma de Gramanet, San Adrián del Besós y Badalona. Barcelona any 1911.
-"Historia del Abastecimiento de Aguas de Barcelona" Dr. Pedro Voltes Bou. Editat per SGDAB,SA . Barcelona 1966. 
-"El Rec Comtal" (1822 – 1879) Manel Martin Pascual. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona 1999. 
-Gaceta Municipal de Barcelona "Aprovechamiento del Caudal de agua de los alumbramientos de propiedad del excelentisimo Ayuntamiento, situados en el termino municipal de Moncada" (any 1915).
-"Les Aigues de Barcelona-Montcada. Ilustració Catalana – Edició Popular núm. 757 de 16 de desembre de 1917. 
-"Els Montcada: Una família de nobles catalans a l’edat mitjana 1000-1230" John C. Shideler. Edicions 62 . BCN 1987.
-Francisco Zamora: "Historia de los viajes hechos por Cataluña" 1787 (Biblioteca Nacional de Catalunya).